Mesurament de l’aforament de cabal al riu Lladorre

Per a conèixer el cabal circulant en un tram de riu es requereix dur a terme l’aixecament d’una secció del riu, en la qual es defineix la seva topografia (profunditats, irregularitats del llit, etc.) i, simultàniament, procedir al mesurament de la velocitat de l’aigua en aquesta secció.

Per a això existeixen diverses metodologies entre les quals es troben els mètodes tradicionals de traçat de verticals i mesurament de la velocitat a diverses profunditats; fins als mètodes de mesurament integrat que utilitzen els equips perfil·ladors o ADCP. La utilització de l’una o l’altra metodologia vindrà donada per les característiques del tram de riu a aforar.

La construcció d’infraestructures per a l’aprofitament de l’aigua dels rius (p. ex. preses, assuts, preses de canals, etc.) afecta al cabal circulant en els trams situats aigües avall d’aquestes, és pel que, en els últims anys, els Plans Hidrològics de les conques, entre altres aspectes, tenen com un dels seus objectius el definir cabals ecològics que assegurin el manteniment del bon estat ecològic dels rius.

En aquest sentit, en la presa de Tavascan es va procedir a la instal·lació d’un cabalímetre per a l’establiment i control del cabal ecològic abocat aigües avall de la presa.

Amb la finalitat de corroborar les lectures de cabal registrades pel cabalímetre instal·lat, ECCUS va procedir a la realització de treballs d’aforament en el tram de riu Lladorre aigües avall de la presa de Tavascan.

Per a això es van traçar dues seccions diferents: la primera es va situar el més pròxima possible al peu de presa i que reunís les millors condicions per a la realització de mesuraments (regularitat del llit, continuïtat transversal, etc.); la segona es va situar en una antiga estació d’aforament.

Com s’ha comentat anteriorment, la metodologia utilitzada per a l’estimació del cabal pot veure’s influenciada per les característiques del tram aforat. És per aquest motiu que en la primera secció va emprar el mètode tradicional de traçat de verticals i mesurament de la velocitat a diferents profunditats mitjançant l’ús d’un mesurador digital portàtil d’hèlix.

D’altra banda, en la segona secció, situada en una antiga estació d’aforaments, es va emprar un perfil·lador Doppler ADCP, el qual duu a terme simultàniament, mesuraments de la morfologia de la secció i de velocitats a diferents profunditats, obtenint, d’aquesta manera, un mesurament integrat de tota la secció d’aforament.